perfilcaramellairespetit

Aquesta web utilita cookies per oferir una millor experiència i servei.

Al navegar o utilitzar els nostres serveis acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment mitjançant el teu navegador predeterminat.

Accepto

C r e u   d e   S a n t   J o r d i   2 0 1 6.   E l e m e n t   f e s t i u   p a t r i m o n i a l   d ' i n t e r è s   n a c i o n a l  2 0 1 5.

34-Camí de la Carena

Valorar aquest article
(0 vots)

Tu, bell camí de la carena,
des d’ara tens també cançó
que neix al cor i l’asserena,
molt subtil i d’ofrena,
només dolçor.

Via que menes la petjada
pels àmbits on floreix la pau.
Camí que m’omples la mirada
d’una llum reposada,
d’un toc suau.

T’has guanyat la màgica tonada.

Camí: pel cim d’un mar de boira vetlles
l’ampla Plana.
Camí: de tan planer com ets, atreus el
caminant.
Només passar ja s’encomana
per sempre més el teu encant.

Amb les rouredes constel·lades
i l’esplendor dels alzinars fent de coster,
passes per coves amagades,
des de Bellpuig a Puig-l’agulla dreturer.


Aquell que vol la solitud
per tal d’afermar la salut,
sovint acut al teu recorregut.

Camí sabut d’hora foscant,
un cant de joia palpitant,
camí proper per bé del vianant.

Camí, estel, amic fidel,
de tota voluntat anhel
difons benignitat arran de cel.

Si fossis només un camí
tindries origen i fi
com tots, però no tindries encant.

Bell camí de la carena,
des d’ara tens també cançó!

Peça composta expressament per a les Caramelles del Roser a Sant Julià de Vilatorta, Pasqua de 2006.

A partir d'una idea de l'Oriol Tafanell. Amb la col·laboració d'en Santi Riera.

Informació addicional

Llegir 661 vegades
Més en aquesta categoria: « 30-Estrella 43-La lluna es bressa »