perfilcaramellairespetit

Aquesta web utilita cookies per oferir una millor experiència i servei.

Al navegar o utilitzar els nostres serveis acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment mitjançant el teu navegador predeterminat.

Accepto

C r e u   d e   S a n t   J o r d i   2 0 1 6.   E l e m e n t   f e s t i u   p a t r i m o n i a l   d ' i n t e r è s   n a c i o n a l  2 0 1 5.

43-La lluna es bressa

Valorar aquest article
(1 Votar)

Amb un adéu que ens surt del cor
i un tremolor que ens afalaga,
a una veu cantem plegats
i us diem que això s’acaba.

Com un doll d’aigua que fuig
i no torna mai enrere,
com llenega un raig de llum
per l’obaga de l’Albreda.

De les vistes de Bellpuig,
tot venint per la carena,
a la calma i la quietud
de la nostra Font Noguera.

Amb un adéu que ens surt del cor
i un tremolor que ens afalaga,
a una veu cantem plegats
i us diem que això s’acaba.

Com el cant d’un rossinyol
a les ombres del capvespre,
com l’aroma del poliol
aixopluc de la tempesta.

 

Dins la fosca de la nit
surt la lluna al cel i es bressa:
quan diem adéu a algú
volem fer-ho sense pressa.

Us diem adéu, adéu-siau,
us diem contents i amb cant jovial;
molt satisfets, si això us complau,
us diem adéu, adéu-siau.

Informació addicional

Llegir 487 vegades
Més en aquesta categoria: « 34-Camí de la Carena 37-Coll de Portell »