|
El cant dels Goigs del Roser va ser l’origen i és encara avui dia el centre neuràlgic de la nostra festa. El text dels Goigs, transmès per tradició oral, coincideix literalment amb el del manuscrit 854, fols.113 i manuscrit 854, fols.114 del segle XV, conservat a la Biblioteca de Catalunya, que és el document més antic dels Goigs del Roser. La tonada que es canta a Sant Julià és autòctona i té una estructura propera al primer mode medieval. Els Goigs del Roser es canten tot caminant de manera solemne i pausada, alternant entre dues fileres de caramellaires a banda i banda de carrer; després de cada estrofa el grup intrumental toca la tornada. Aquesta triple alternança, entre els dos grups de caramellaires i l’orquestra, permet de cantar els goigs per carrers i places, gairebé sense interrupció i sense cansament per part de cantaires i músics. En opinió d’etnòlegs com Valeri Serra i Boldú, Aureli Capmany i Joan Amades, el cant dels Goigs del Roser va ser l’origen del fenomen caramellaire a la Catalunya Vella i a la Catalunya Nord, d’ençà dels segles XVI i XVII. Jacint Verdaguer en l’artícle ‘Lo cornamusaire’ explica com ell matieix ho havia practicat en la seva joventut. Que sapiguem, aquesta pràctica s’ha conservat només a Sant Julià de Vilatorta. Escolta el cant dels Goigs de Roser clicant aqui :
|