|
Les caramelles són una festa viva, arrelada i estesa arreu de Catalunya i constitueixen un dels trets identitaris del costumari català. Tot i la diversitat de detalls que s’hi observen, hi ha uns trets comuns que les defineixen: Les caramelles són un cant de salutació primaveral fet per una colla de cantaires, pels carrers i places de pobles i ciutats, el matí de Pasqua Florida. Els caramellaires van abillats de manera tradicional i festiva i solen anar acompanyats d’un grup instrumental; com a recompensa se’ls obsequia amb queviures o diners. A Sant Julià de Vilatorta les caramelles s’originaren en el si de la Confraria del Roser, fundada al nostre poble el 1590 i segellada per la butlla fundacional datada el 23 de febrer de 1592 que es conserva a l’Arxiu de Vic. D’aleshores ençà, any rere any sense interrupció, s’ha anat practicant aquesta tradició i ha esdevingut una de les festes principals del nostre calendari. A més de l’antiguitat, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta tenen unes característiques que les fan peculiars:
La indumentàriaUna altra característica de les nostres caramelles és la indumentària. Els cantaires, disposats en dues fileres a banda i banda de carrer, van abillats amb capa llarga, de color negre, barret de copalta i llaç català de color morat. Cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada amb una plaqueta que du l’estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrere. La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i seguida per un grup de músics amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i llaç català. Completen el seguici infants amb vestit de festa que porten bastons tornejats, amb un pom de flors al cim i cintes de tots colors. Els cistellaires, amb faixa i barretina, van trucant totes les portes i recollint les aportacions dels vilatans. Un cistellaire porta la típica cistella de caramelles, ben guarnida, dalt d’una perxa amb corda i corriola per tal d’arribar a balcons i finestres. Ampliació del repertoriSegons testimoni de Marià Aguiló, a mitjan segle XIX, es solien cantar també corrandes i altres peces de caràcter alegre i festiu, dedicades a les noies. D’ençà del 1902 es va establir un nou costum: a més dels goigs del Roser cada any s’estrena una peça a tres o quatre veus, composta expressament per autors locals. Els primers autors foren Ramon Victori i Manuel Suñé. Les formes més freqüents són la sardana, el vals i l’havanera; a l’estil del que es practicava en altres indrets de Catalunya, quan les caramelles començaren a practicar-se també a la ciutat de Barcelona i a les comarques més meridionals, amb l’impuls d’Anselm Clavé i els seus cors obreristes. ------------------ L’any 1990, en complir-se el IV centenari de les nostres Caramelles del Roser ho vam celebrar amb tot un seguit d’actes culturals – concerts, teatre, exposicions i concursos i festes populars-, es va erigir un monument amb una gran talla de pedra a la plaça de l’ajuntament i es va editar el llibre “Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta”. Des d’aleshores i coincidint amb la puixança del sentit de poble i de l’increment de la consciència nacional, les nostres caramelles han experimentat un creixement mai assolit i una participació molt notable de la generació més jove. Actualment la colla caramellaire està integrada per una setantena llarga de omponents: 44 cantaires, 16 músics, 9 cistellaires i 1 portaestandart. Aplec caramellaireDes de l’any 1977, el dimenge després de pasqua, l’ajuntament de Sant Julià organitza l’AplecCaramellaire on hi participen colles d’arreu de Catalunya. |
 |
C r e u d e S a n t J o r d i 2 0 1 6. E l e m e n t f e s t i u p a t r i m o n i a l d ' i n t e r è s n a c i o n a l 2 0 1 5. |