perfilcaramellairespetit

Aquesta web utilita cookies per oferir una millor experiència i servei.

Al navegar o utilitzar els nostres serveis acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment mitjançant el teu navegador predeterminat.

Accepto

C r e u   d e   S a n t   J o r d i   2 0 1 6.   E l e m e n t   f e s t i u   p a t r i m o n i a l   d ' i n t e r è s   n a c i o n a l  2 0 1 5.

Les Caramelles del Roser

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 

Les caramelles són una festa  viva, arrelada i estesa arreu de Catalunya i constitueixen un dels trets identitaris del costumari català.

Tot i la diversitat de detalls que s’hi observen, hi ha uns trets comuns que les defineixen:

Les caramelles són un cant de salutació primaveral fet per una colla de cantaires, pels carrers i places de pobles i ciutats, el matí de Pasqua Florida.

Els caramellaires van abillats de manera tradicional i festiva i solen anar acompanyats d’un grup instrumental; com a recompensa se’ls obsequia amb queviures o diners.

A Sant Julià de Vilatorta les caramelles s’originaren en el si de la Confraria del Roser, fundada al nostre poble el 1590 i segellada per la butlla fundacional datada el 23 de febrer de 1592 que es conserva a l’Arxiu de Vic.

D’aleshores ençà, any rere any sense interrupció, s’ha anat practicant aquesta tradició i ha esdevingut una de les festes principals del nostre calendari.

A més de l’antiguitat, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta tenen unes característiques que les fan peculiars:

  1. El cant dels goigs del Roser.
  2. La indumentària.
  3. L’estrena cada any d’una peça nova composta expressament.

La indumentària

 Una altra característica de les nostres caramelles és la indumentària.

Els cantaires, disposats en dues fileres a banda i banda de carrer, van abillats amb capa llarga, de color negre, barret de copalta i llaç català de color morat. Cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada amb una plaqueta que du l’estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrere.

La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i seguida per un grup de músics amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i llaç català. Completen el seguici infants amb vestit de festa que porten bastons tornejats, amb un pom de flors al cim i cintes de tots colors. Els cistellaires, amb faixa i barretina, van trucant totes les portes i recollint les aportacions dels vilatans. Un cistellaire porta la típica cistella de caramelles, ben guarnida, dalt d’una perxa amb corda i corriola per tal d’arribar a balcons i finestres.

Ampliació del repertori

 Segons testimoni de Marià Aguiló, a mitjan segle XIX, es solien cantar també  corrandes i altres peces de caràcter alegre i festiu, dedicades a les noies.

D’ençà del 1902 es va establir un nou costum: a més dels goigs del Roser cada any s’estrena una peça a tres o quatre veus, composta expressament per autors locals. Els primers autors foren Ramon Victori i Manuel Suñé. Les formes més freqüents són la sardana, el vals i l’havanera;  a l’estil del que es practicava en altres indrets de Catalunya, quan les caramelles començaren a practicar-se també a la ciutat de Barcelona i a les comarques més meridionals, amb l’impuls d’Anselm Clavé i els seus cors obreristes.

                                  ------------------

L’any 1990, en complir-se el IV centenari de les nostres Caramelles del Roser ho vam celebrar amb tot un seguit d’actes culturals – concerts, teatre, exposicions i concursos i festes populars-, es va erigir un monument amb una gran talla de pedra a la plaça de l’ajuntament i es va editar el llibre “Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta”.

Des d’aleshores i coincidint amb la puixança del sentit de poble i de l’increment de la consciència nacional, les nostres caramelles han experimentat un creixement mai assolit i una participació molt notable de la generació més jove. 

Actualment la colla caramellaire està integrada per una setantena llarga de omponents: 44 cantaires, 16 músics, 9 cistellaires i 1 portaestandart.

Aplec caramellaire

           Des de l’any 1977, el dimenge després de pasqua, l’ajuntament de Sant Julià organitza   l’AplecCaramellaire on hi participen colles d’arreu de Catalunya.