Rossinyol amorós en la nit fonedissa has omplert la bardissa del teu cant generós.
Quan la vida s’ajassa, tan per bé com per mal al damunt la pinassa de la terra natal.
|
A la font amagada torna a fer-se present de la ment enyorada el lament insistent.
Del roser de l’eixida cada ram val per mil i amb la seva florida s’enrojola l’abril.
|
Laralà-la-la-là.
Els afanys escomesos ara es fan evidents en els ulls no malmesos dels infants innocents.
|
Ve del bosc el perfum i s’atancen les hores d’encalçar pels afores papallones de llum.
La cançó ja cantada donarà nou delit per no caure callada en el pou de l’oblit.
|