Sostinguda la remor al caient d’un pensament, descabdella’s la cançó d’aquesta aigua transparent.
En els boixos de la font, rossinyol de la riera, fas passades de carrera i només el doll respon en els boixos de la font.
La seva ària centenària, solitària perpetua i desnua cent sorpreses vegetals i tendreses amicals.
|
En els boixos de la font, rossinyol de la riera, fas passades de carrera i només el doll respon, en els boixos de la font.
És l’obaga de les molses un recer mig travesser on s’hi fan les menges dolces per al bec més llaminer.
Són falugues les erugues que porugues s’extasien i es malfien de topants inconeguts, de secrets i solituds.
En els boixos de la font, rossinyol de la riera, fas passades de carrera i només el doll respon en els boixos de la font.
|
Creix l’arrel amb lent deler i les fulles fan flassades. El pollancre dreturer fuig pel cim d’altres brancades.
Desventura: sense cura ni mesura, sense pena de cap mena l’eix viari transversal ha malmès aquest fondal.
En els boixos de la font, rossinyol de la riera, fas passades de carrera i només el doll respon, en els boixos de la font.
|