Si pel serrat de les alzines en ofrena, enllà dels fòssils i del gris roquetar, puges ardit fins assolir la carena podràs, sorprès, atalaiar: a ponent, assossegades heretats pairals; a llevant, verdes onades successives de tossals.
Els instants espurnejants es tornen llunyans.
|
Entrellaçada amb l’horitzó la teva mirada en té l’esplendor.
Sense recança del propi pes ni l'esgarrifança d'un bosc espès una guilla cautelosa ha sortit del seu catau, s'ha fos en la tarda fosa i ronda borrosa pel fons de l'afrau.
|
El vell merlot de la riera aixeca el vol amb gran brogit; del brancam d'una pomera n'ha caigut un fruit petit.
La cinglera repta l'aire just al caire. El camí poruc voreja l'estimball. La fontana, no fa gaire, rondinaire s'ha tornat, quan escasseja, degotall.
|
I la balma de la vall, abrigall.
Si la ment tens afligida fes allò que fa l'ocell que, del món, en sap la mida: estima la vida a coll de Portell.
|