Complaguts us agraïm i tenim en molta estima que ens deixeu cantar la rima de l’indret d’on procedim.
Vilatorta, Vilatorta, amb el teu somriure clar, ets la vila que comporta plenitud i benestar. ets la vila que comporta plenitud i benestar.
Alçat en un cimal de roca vermellosa t'hem pres com a senyal de vida vigorosa. Arrapat dalt l'espedat, certes causes t'adjudiquen l'atribut ....
Allà on acaba la plana, on comencen els turons, amb bellesa s'engalanen contrades i racons. El cap no ès pas qui mana per jutjar tantes raons ...
Pedra damunt roca com pertoca, pedra treballada ben posada. A dalt del puig el temps que fiug el vol abatre. L'antic castell astut i vell el sap ...
Amb un adéu que ens surt del cor i un tremolor que ens afalaga, a una veu cantem plegats i us diem que això s’acaba. ...
Terrisaire, terriser, fas la faire del terrer. Indrets trobats en època ancestral aporten una terra generosa que amb l'aigua de les deus d'aquest ...
Aquest matí que lluny s’albira d’un bell esguard que el sol desfila. La lluna clara a poc s’apaga d’un llit d’estrelles que l’engalana. ...
Sostinguda la remor al caient d’un pensament, descabdella’s la cançó d’aquesta aigua transparent. ...
Tots et trobem a faltar, ja no ens faràs més cançons. No sabem com mostrar-te el nostre agraïment per tantes tonades com les que hem gaudit, nascudes del teu enginy. ...
En aquest dia de Pasqua saludem el nostre poble: Sant Julià de Vilatorta, amb nostres cants venim a celebrar. ...
Si pel serrat de les alzines en ofrena, enllà dels fòssils i del gris roquetar, puges ardit fins assolir la carena podràs, sorprès, atalaiar: ...
El gruix de la recança d'allò que la mort deixa, seria nomes queixa, només desesperança. ....
Si li tiro, no li tiro, si li tiro, ja li he tirat; si l’encerto o no l’encerto, ja ho sabrem ben aviat. ...
Tu, bell camí de la carena, des d’ara tens també cançó que neix al cor i l’asserena, molt subtil i d’ofrena, només dolçor. ...
Rossinyol amorós en la nit fonedissa has omplert la bardissa del teu cant generós. ...
Trum-lara-lara, trum-lara-là ... Una minyona, petita i bufona, Una minyona de sant Julià, Porta caputxa amb cucurutxa, Ai, agoiteu-la que bé li està. ...
Flor de veus que es fan presents: ni sobreres ni mancades, que si foren avinents ara són ben afinades. ...
Qui podria desoir la nostra veu, la manera com s’acreix el nostre afany, la cançó de primavera d’aquest any que serà per a vosaltres si voleu. ...
Afilerats cantem, cantem plegats. La capa sense recança i el vell bordó prop del pit: d’ells dos ens ve l’alegrança i n’estimem el sentit. ...