Alçat en un cimal
de roca vermellosa
t’hem pres com a senyal
de vida vigorosa.

Arrapat dalt l’espadat,
certes causes t’adjudiquen
l’atribut de lloc sagrat.

I els honors se’t multipliquen,
niu obrat arran de penya,
quan la teva llei ensenya
resistir cada centúria.

Pel damunt de la boscúria,
als teus peus endormiscada,
fas de guaita, de defensa,
sense treva ni temença,
emparat per l’estelada.

Alçat en un cimal
de roca vermellosa
t’hem pres com a senyal
de vida vigorosa.

Quan volem aclarir quines són les raons
d’aquest nostre delit, d’aquest nostre dilema,
les raons que ens han fet estimar les cançons,
fem servir, molt sovint, el teu nom com a emblema.

Heus aquí que et tenim per model de claror,
tan a prop i tan lluny, monestir que ens honores
i que fas rebrotar, com hi ha món, l’esplendor
amb la torxa de llum que ha quedat del què fores.

Alçat en un cimal
de roca vermellosa
t’hem pres com a senyal
de vida vigorosa.