Tardor del bosc
Hauran estat les fulles abolides.
S’afirmaran tossuts els verds perennes
per contradir decret i desmesura.
Un cel d’hivern serà senyal de canvi
i avançaran les boires aplegades.
Rostolls enllà la garba del silenci
ha convocat l’ocell de la paraula.
Tardor del bosc, perduda la fortuna,
jauràs damunt de mil tardors passades.

Llevant
La dama de nacre
camina descalça.
Pel jardí de l’alba
assaja una dansa,
encén brots de sàndal
i cull roses blanques.
Somriu la volada
d’uns estels que passen
i besa la galta
d’un àngel sense ales.
Llavors solitària,
tot deixant un rastre
com de pols de plata,
l’occident traspassa.