CreudeSantJordi      Logo Element festiu patrimonial d'interès nacional 600x160      LOGO425

Aquesta web utilita cookies per oferir una millor experiència i servei.

Al navegar o utilitzar els nostres serveis acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment mitjançant el teu navegador predeterminat.

Accepto

Història

Les Caramelles del Roser

Les caramelles són una festa arrelada i estesa arreu de Catalunya i constitueixen un dels trets identitaris del costumari català. Tot i la diversitat de detalls que s’hi observen, hi ha uns trets comuns que les defineixen:

  • Les caramelles són un cant de salutació primaveral fet per una colla de cantaires, pels carrers i places de pobles i ciutats, el matí de Pasqua Florida.
  • Els caramellaires van abillats de manera tradicional i festiva i solen anar acompanyats d’un grup instrumental; com a recompensa se’ls obsequia amb queviures o diners.

A Sant Julià de Vilatorta les caramelles s’originaren en el si de la Confraria del Roser, fundada al nostre poble el 1590 i segellada per la butlla fundacional datada el 23 de febrer de 1592, que es conserva a l’Arxiu de Vic. D’aleshores ençà, any rere any sense interrupció, s’ha anat practicant aquesta tradició i ha esdevingut una de les festes principals del nostre calendari.

A més de l’antiguitat, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta tenen unes característiques que les fan peculiars:

  1. El cant dels goigs del Roser.
  2. La indumentària.
  3. Les composicions locals.

 

 

Goigs del Roser 2 

El cant dels Goigs del Roser

El cant dels Goigs del Roser va ser l’origen i és encara avui dia el centre de la nostra festa. El text dels Goigs, transmès per tradició oral, coincideix literalment amb els folis 113 i 114 del manuscrit 854, del segle XV, conservat a la Biblioteca de Catalunya, que és el document més antic dels Goigs del Roser.     

La tonada que es canta a Sant Julià és autòctona i té una estructura propera al primer mode medieval. A Sant Julià, els Goigs del Roser es canten tot caminant de manera solemne i pausada, alternant entre dues fileres de caramellaires a banda i banda de carrer; després de cada estrofa el grup intrumental toca la tornada. Aquesta triple alternança, entre els dos grups de caramellaires i l’orquestra, permet cantar els goigs per carrers i places gairebé sense interrupció i sense cansament per part de cantaires i músics.

En opinió d’etnòlegs com Valeri Serra i Boldú, Aureli Capmany i Joan Amades, el cant dels Goigs del Roser va ser l’origen del fenomen caramellaire a la Catalunya Vella i a la Catalunya Nord, d’ençà dels segles XVI i XVII. Jacint Verdaguer en l’artícle ‘Lo cornamusaire’ explica com ell matieix ho havia practicat en la seva joventut.

Que sapiguem, aquesta pràctica s’ha conservat només a Sant Julià de Vilatorta.

 

La indumentària

Els cantaires van abillats amb capa llarga, de color negre, barret de copalta i llaç català de color morat. Cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada amb una plaqueta que du l’estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrere.

La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i seguida per un grup de músics amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i llaç català. Completen el seguici infants amb vestit de festa que porten bastons tornejats, amb un pom de flors al cim i cintes de tots colors. Els cistellaires, amb faixa i barretina, van trucant totes les portes i recollint les aportacions dels vilatans. Un cistellaire porta la típica cistella de caramelles, ben guarnida, dalt d’una perxa amb corda i corriola per tal d’arribar a balcons i finestres.

Les composicions locals

Pel que fa al repertori musical de les Caramelles del Roser, podem distingir tres èpoques:

 I. Finals del segle XVI fins a mitjans del segle XIX

El cant dels Goigs del Roser per les masies i pels carrers del poble, va ser l’origen de les nostres caramelles des de la fundació de la Confraria del Roser, el 1590.

És molt probable que l’acompanyament instrumental  anés a càrrec d’un flabiolaire amb tamborí i un cornamusaire que eren els músics que aleshores s’encarregaven de les ballades i celebracions, tant públiques com privades. D’això encara en guardaven memòria, a finals del s.XIX, el cornamusaire Josep Rodriguez i el flabiolaire Ventura Gili.

De ben segur que les corrandes també formaven part del repertori. El costum de cantar i ballar corrandes podria ser fins i tot anterior a les caramelles.

II. De mitjans del segle XIX fins al 1970

A mitjans segle XIX es comencen a introduir altres cants de caràcter més profà i divertit. Eren unes cançons amb estrofes calcades dels goigs religiosos però amb un contingut de festeig i sovint també irònic o grotesc. D’aquest fet en dóna testimoni Marià Aguiló el 1880, a Sant Julià.

Fou també en aquesta època que, amb l’impuls del moviment coral d’Anselm Clavé, es comencen a introduir també les peces corals a tres i quatre veus. A Sant Julià hi hagué dos orfeons: el del Centro i el del  Bè negre. Això provocà que coexistissin dos tipus de caramelles: les del Roser, que sortien el diumenge de Pasqua al matí, i les “altres” caramelles, que sortien el dissabte de Glòria al captard. Els caramellaires solien ser les mateixes persones: el dissabte, amb faixa i barretina cantant peces corals i el diumenge, amb capa i barret de copa, cantant els Goigs del Roser. Els antics instruments, flabiol i cornamusa, es substituïren paulatinament per un grup format bàsicament per trompetes, fiscorn, trombó, clarinet, flautes, violins, contrabaix i acordió.

D’aquesta nova modalitat en conservem obres originals de Ramon Victori, de Manuel Suñé i Cervian i, més tard, de Manel Balasch i Manel  Rodriguez. Entre els anys ’40 i ’70, del segle passat, hi hagué diversos grups de nois, i també de nois i noies, que s’organitzaven espontàniament per sortir a cantar caramelles, amb continuïtat molt desigual.

III. De l’any 1971 a l’actualitat

Entre els anys 1971-1975 es produí una revitalització de les caramelles. S’unificaren els dos tipus de colles en la manera que encara avui dia es practiquen: sortida el matí de Pasqua cantant els Goigs del Roser, corrandes i una peça de rigorosa estrena, composta expressament per a l’ocasió.

Aquestes peces solen ser sardanes, valsos o havaneres, a dues o tres veus amb acompanyament instrumental. La temàtica sol anar entorn de la celebració pasqual, l’esclat de la primavera i el goig del cant. Darrerament s’han dedicat a temes locals com El castell, Sant Llorenç, la font de la Riera o la figura del terrissaire, que temps ha fou l’ofici emblemàtic de Sant Julià. Els autors dels textos d’aquestes peces són: Josep Boixeda i Tohà, Anton Carrera i Busquets, Núria Dalmases i F. Xavier Pona. Els compositors són: Manel Balasch i Suñé, Manel Rodriguez i Suñé, Santi Riera i Subirachs, Manuel Suñé i Riera, Carles Cases, Oriol Tafanell i Silvestre i David Rodriguez i Vila (vegeu l’apartat Arxiu musical).

Això obligà a establir un règim d’assaigs d’un cop a la setmana, des de novembre fins a la Pasqua. La direcció del cor ha anat a càrrec de Manel Rodriguez i Suñé i, d’ençà de 1984, de Manel Marsó i Fabregà.

El cant dels goigs, que en origen fou practicat arreu de les comarques de la Catalunya Vella i Catalunya Nord, va anar desapareixent del repertori caramellaire a partir dels darrers anys del segle XIX. Que sapiguem,  Sant Julià de Vilatorta és l’únic lloc on s’ha conservat.

 
caramelles4

La tonada de les corrandes

Les corrandes son cançons curtes, quartetes, que es canten sobre una mateixa tonada sobre temes festius, irònics o d'actualitat. Una  de les corrandes mes típiques de Sant Julià de Vilatorta i que es canta cada any porta la següent lletra :

El que porta la cistella

es un noi molt eixerit,

per un petó de donzella

cantarà tota la nit.

 

Descarrega't la partitura de les corrandes.

Descarrega't el so sintètic de les corrandes.

 

Reconeixements

L’any 1990, en complir-se el IV centenari de les nostres Caramelles del Roser ho vam celebrar amb tot un seguit d’actes culturals, es va erigir un monument amb una gran talla de pedra a la plaça de l’ajuntament i es va editar el llibre “Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta”.

L'any 2015, en la commemoració dels seus 425 anys, la Generalitat de Catalunya va atorgar a les Caramelles del Roser eldistintiu d'Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional.

El dia 12 d'abril de 2016, el Govern ha concedit la Creu de Sant Jordi a la Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta per promoure la memòria i l’activitat d’una festa osonenca que, com a valuosa expressió de la música tradicional, es remunta al 1590.

 

Logo Element festiu patrimonial d'interès nacional 600x160 

Logo Creu de Sant Jordi 300x300     LOGO425