El passat dia 10 de maig de 2025, les Caramelles del Roser ens vam traslladar a Barcelona per fer una actuació molt especial dins el cicle "Trànsits. Músiques de l'esperit"
Avui hem celebrat la diada de Pasqua a Sant Julià. Ha estat un dia de primavera amb cel blau i una temperatura amable que ens han fet gaudir molt de
Un dels projectes que hem dut a terme aquest any és la renovació dels bordons que lluïm els cantaires durant la tradició del passant caramellaire.El bordó és un element de
"D'enguany la Pasqua és arribada", com diu la lletra de Gentil Adriana (Manel Balasch, 1984), una de les caramelles que es podran sentir aquest any conjuntament amb d'altres de conegudes
El passat diumenge 9 d'abril de 2023 ha tingut lloc el passant de les Caramelles del Roser amb un notable èxit de públic. Aquest any s'ha consolidat la participació de
Alçat en un cimalde roca vermellosat’hem pres com a senyalde vida vigorosa.Arrapat dalt l’espadat,certes causes t’adjudiquenl’atribut de lloc sagrat.I els honors se’t multipliquen,niu obrat arran de penya,quan la teva llei
Vilatorta, Vilatorta,amb el teu somriure clar,ets la vila que comportaplenitud i benestar.Hem tingut mirament per la terra del avis,per aquells que van ser molt abans que cap altres,habitants d'aquest lloc
Complaguts us agraïmi tenim en molta estimaque ens deixeu cantar la rimade l'indret d'on procedim.S'anomena Vilatorta,ni molt gran ni molt petit,amb un aire definitescaient a cada porta.Els til·lers de l'avingudaun
S’escau la veu festiva que proclama promeses que es compleixin tot seguit: un sentiment molt fi que s’encomana, que creix i s’ageganta dins el pit.Si tot se’n va, tot torna
Hauran estat les fulles abolides.S’afirmaran tossuts els verds perennesper contradir decret i desmesura.Un cel d’hivern serà senyal de canvii avançaran les boires aplegades.Rostolls enllà la garba del silenciha convocat l’ocell
Els orígens de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta són remots, però no va ser fins l’any 1988 que es van constituïr com a associació, es van redactar i aprovar en els estatuts i es van inscriure al Registre d'Entitats de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb el número 9.940. L’Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta disposa de NIF número G 58 636 044.
President
Vicepresident
vocal
vocalia músics
vocal
vocal
vocalia músics
vocalia - direcció musical
vocalia - direcció musical
Secretari
vocalia cistellaires
Tresorer
L’Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta
Els orígens de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta són remots, però no va ser fins l’any 1988 que es van constituïr com a associació, es van redactar i aprovar en els estatuts i es van inscriure al Registre d’Entitats de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb el número 9.940. L’Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta disposa de NIF número G 58 636 044.
President
Vicepresident
Secretari
Tresorer
vocalia - direcció musical
vocalia - direcció musical
vocalia cistellaires
vocalia músics
vocalia músics
vocal
vocal
vocal
Enric Aparicio Bardolet
Joan Blanch Godayol
Josep Capdevila Sinusia
Miquel Carrera Busquets
Antoni Crispi Aguilar
Jordi de Paz Legido
Josep Erra
Daniel Farrés Alsina
Francesc Formatger Vilaregut
Salvador Gilabert Victori
Josep Gili Cornelles
Antonio Giménez López
Àngel Godayol Salvans
Vicenç Godayol Xicoy
Alfons Mengod Castillero
Josep Molist Arcusa
Josep Molist Corderoure
Joan Morera Vilaregut
Manel Parra Godayol
Joaquim Pujadas Codina
Santi Reixach Comas
Joan Carles Rodríguez Casadevall
Joan Rodríguez Planas
Miquel Rodríguez Riera
Miquel Rodríguez Riera
Josep Rodríguez Surinyac
Ismael Rodríguez Vila
Antoni Romero Arroyo
Emili Salgado González
Jordi Salvans Font
Josep Salvans Godayol
Claudi Serra Rodríguez
Jesús Solà Torrents
Llorens Soler Codina
Joan Tortadés Roca
Miquel Uribe Robert
Manel Vilalta Vivet
Ramon Aguilar Serra
Josep Boixader Godayol
Josep Boixeda Tohà
Lluis Bosch Gibert
Joan Bosch Riera
Josep Carol Morera
Pere Carrera Gallart
Jordi Chumillas Coromina
Oriol Chumillas Coromina
Romà Cirera García
Hernan Collado Urieta
Joan Colomer Cornellas
Raimon Cortina Rodríguez
Marcel Cotilla Alvarez
Manel Cotilla Álvarez
Antoni Cotilla Sabatés
Carles Fiter Verdaguer
Josep Fiter Vila
Iu Gimbert Collado
Lluis Guiteras Font
Valentí Martin Moreno
Joan Menció Cortina
Jordi Mengod Bosch
Eduard Mimoso Blanch
Antoni Molist
Pere Morató Cirera
Albert Morató Ramon
Eduard Ortega Casals
Josep Parés Suriñach
Antoni Parra García
Manel Parra García
Aleix Parra Godayol
Iban Pladevall Balasch
Miquel Puig Camprubí
Joaquim Pujadas Codina
Joan Rodríguez Riera
David Rodríguez Vila
Josep Rosaura Puigsec
Joan Rosell Ballús
Adrià Rosell Clota
Miquel Rovira Canadell
Antoni Roviró
Manel Suñé Riera
Enric Vázquez Gómez
Jordi Victori Llobera
Josep Vilalta Vivet
Lluís Vilalta Vivet
Pere Vilarasa
Joan Vilaregut
Josep Vilaregut Garcia
Enric Figuerola
Ricard Folguerolas Mayral
Núria Freixenet Carrera
Vicenç Godayol Xicoy
Jaume Grau
Núria Güell Godayol
Eric Herrera
Ferran Isern Blasco
Eloi Llovera Freixenet
Neus Llobera Freixenet
Olga Llobera Freixenet
Oriol Marsó Anglada
Manel Marsó Fabregà
Andreu Martí
Aaron Molinari Vergés
Miquel Molist Pardines
Eduard Ortega Casals
Biel Quintana Folguerolas
Xavier Redorto
Biel Rial Isern
Jordi Riera
Núria Riera Ausió
Anna Riera Casal
Clara Rodríguez Font
Joan Rodríguez Riera
David Rodríguez Vila
Adrià Rosell Clota
Umbert Rosell Clota
Marc Rosell Vilamala
Pau Rosell Vilamala
Arnau Rotllan Cecilia
Toni Santana Ros
Jordi Sitges Vilaró
Alba Solé Ausió
Pau Solé Ausió
Jordi Soler Codina
Manel Suñé Riera
Marta Tafanell Rubio
Gerard Valls Suñé
Manel Valls Suñé
Montserrat Valls Suñé
Jordi Valls Vallbona
Lluís Vilalta Vivet
Joaquim Vilaregut Cardenal
Joaquim Vilaregut Casadevall
David Vilaregut Manzano
Lluís Badosa Tubau
Arnau Casadevall Serrat
Jaume Cornellas Torrents
Joan Creus Pladevall
Jordi Ferran Roma
Jordi Ferran Roure
Francesc Folguerolas Bassols
Arnau Guàrdia Estella
Joan Guàrdia Martínez
Jesús Herrera Carriquiel
Grau Martín Rodríguez
Joaquim Menció Pallàs
Josep Menció Vilaregut
Xavier Muntadas Icart
Quim Ordeix Molist
Adolf Pardo Valls
Nil Pladellorens Baños
Marcel Pujols Codina
Ramon Rial Carbonell
Arnau Riera Generó
Jan Riera Prats
Santi Riera Subirachs
Joan Rodríguez Font
Miquel Rodríguez Riera
Ernest Rodríguez Suñé
Xavier Rosell Ballús
Oriol Tafanell Silvestre
Biel Tañà Bai
Miquel Torelló Ripoll
Josep Torras Gallifa
Angel Vilalta Vivet
Pere Vilaregut Cavarons
Antoni Arjona
Salvador Canadell Casanovas
Roman Cirera Calavera
Joaquim Cirera Pérez
Pere Codina Molist
Joaquim Ferran Turza
Enric Figuerola
Ricard Folgueroles Rodríguez
Eloi Gonzàlez Carrera
Miguel Gonzàlez Carrera
Josep Lara
Ignasi López Fernández
Joan López García
Hipòlit Marsó
Aleix Mas Sthar
Josep Morera Godayol
Rafael Ramon
Ricard Reixach Comas
Enric Rello
Josep Sala
Pere Sala Gonzàlez
Manel Suñé Mallol
Julià Tort Alsina
Joan Vila Puigsech
David Vilaregut
Andreu Blai
Martí Blai
Josep Boixader Godayol
Josep Boixeda Tohà
Amadeu Brugués
Martina Camps Bas
Gil Casals Suñer
Pere Codina Molist
Mar Corrons Ortiz
Antoni Cotilla Sabatés
Pere Enguix Solé
Enric Figuerola
Ricard Folguerolas Mayral
Núria Freixenet Carrera
Vicenç Godayol Xicoy
Jaume Grau
Núria Güell Godayol
Eric Herrera
Ferran Isern Blasco
Eloi Llovera Freixenet
Neus Llobera Freixenet
Olga Llobera Freixenet
Oriol Marsó Anglada
Manel Marsó Fabregà
Andreu Martí
Aaron Molinari Vergés
Miquel Molist Pardines
Eduard Ortega Casals
Biel Quintana Folguerolas
Xavier Redorto
Biel Rial Isern
Jordi Riera
Núria Riera Ausió
Anna Riera Casal
Clara Rodríguez Font
Joan Rodríguez Riera
David Rodríguez Vila
Adrià Rosell Clota
Umbert Rosell Clota
Marc Rosell Vilamala
Pau Rosell Vilamala
Arnau Rotllan Cecilia
Toni Santana Ros
Jordi Sitges Vilaró
Alba Solé Ausió
Pau Solé Ausió
Jordi Soler Codina
Manel Suñé Riera
Marta Tafanell Rubio
Gerard Valls Suñé
Manel Valls Suñé
Montserrat Valls Suñé
Jordi Valls Vallbona
Lluís Vilalta Vivet
Joaquim Vilaregut Cardenal
Joaquim Vilaregut Casadevall
David Vilaregut Manzano
Jofre Bardolet Casadevall
Manel Marsó Fabregà
Santi Riera Subirachs
Josep Boixeda Casellas
Àngel Godayol Salvans
Joan López García
Manel Parra Godayol
Josep Reixach Espinàs
Joan Ramon Santisteve Arranz
Llorens Soler Codina
David Soler Fló
Julià Tort Alsina

Carla Aguilar
Mariona Aguilar Blancafort
Jordi Aguilar Company
Joel Aumatell Bosch
Marc Badosa Riera
Salvador Boixadé Palomera
Josep Boixader Godayol
Josep Boixeda Casellas
Biel Borràs
Marta Borrás Plans
Joaquim Cirera
Laura Cirera Pérez
Eduald Codina Puig
Joan Coll Bayés
Marc Company Aguilar
Idoia Cortina
Adelaida Costa
Sara de Paz
Francesc Erra
Irene Erra
Nuria Farrés
Miquel Forcada Plans
Hug Gimbert Collado
Sergi Godayol
Josep Godayol Salvans
Arnau Guàrdia Estrella
Caterina Guàrdia Estrella
Elisenda Guàrdia Estrella
Queralt Guàrdia Estrella
Jordi Johé
Miquel Malet Fernández
Lluís Malet Torrens
Aleix Malet Villena
Ramon Malet Villena
Xavier Martínez Menció
Jordi Mas
Josep Maria Molist Crosas
Carles Molist Pujol
Bernat Morató
Anna Parcerisas
Montse Reina Cordero
Irene Riera Parés
Laia Santisteve García
Adriana Sellabona Sisquellas
Anna Solà
Jordi Solà Masó
Marga Solà Oliveras
Abril Soler Boixeda
Cristina Sunyen Vilamala
Enric Tafanell Rubio
Marta Tafanell Rubio
Julià Tort Alsina
Arnau Vila Cortina
Jana Vilalta
Josep Vilalta Gallifa
Mariona Vilalta Moner
Ramón Vilalta Vivet
Clara Vilamala Soler
Pau Vilella Ropero


Enric Aparicio Bardolet
Joan Blanch Godayol
Josep Capdevila Sinusia
Miquel Carrera Busquets
Antoni Crispi Aguilar
Jordi de Paz Legido
Josep Erra
Daniel Farrés Alsina
Francesc Formatger Vilaregut
Salvador Gilabert Victori
Josep Gili Cornelles
Antonio Giménez López
Àngel Godayol Salvans
Vicenç Godayol Xicoy
Alfons Mengod Castillero
Josep Molist Arcusa
Josep Molist Corderoure
Joan Morera Vilaregut
Manel Parra Godayol
Joaquim Pujadas Codina
Santi Reixach Comas
Joan Carles Rodríguez Casadevall
Joan Rodríguez Planas
Miquel Rodríguez Riera
Miquel Rodríguez Riera
Josep Rodríguez Surinyac
Ismael Rodríguez Vila
Antoni Romero Arroyo
Emili Salgado González
Jordi Salvans Font
Josep Salvans Godayol
Claudi Serra Rodríguez
Jesús Solà Torrents
Llorens Soler Codina
Joan Tortadés Roca
Miquel Uribe Robert
Manel Vilalta Vivet
Ramon Aguilar Serra
Josep Boixader Godayol
Josep Boixeda Tohà
Lluis Bosch Gibert
Joan Bosch Riera
Josep Carol Morera
Pere Carrera Gallart
Jordi Chumillas Coromina
Oriol Chumillas Coromina
Romà Cirera García
Hernan Collado Urieta
Joan Colomer Cornellas
Raimon Cortina Rodríguez
Marcel Cotilla Alvarez
Manel Cotilla Álvarez
Antoni Cotilla Sabatés
Carles Fiter Verdaguer
Josep Fiter Vila
Iu Gimbert Collado
Lluis Guiteras Font
Valentí Martin Moreno
Joan Menció Cortina
Jordi Mengod Bosch
Eduard Mimoso Blanch
Antoni Molist
Pere Morató Cirera
Albert Morató Ramon
Eduard Ortega Casals
Josep Parés Suriñach
Antoni Parra García
Manel Parra García
Aleix Parra Godayol
Iban Pladevall Balasch
Miquel Puig Camprubí
Joaquim Pujadas Codina
Joan Rodríguez Riera
David Rodríguez Vila
Josep Rosaura Puigsec
Joan Rosell Ballús
Adrià Rosell Clota
Miquel Rovira Canadell
Antoni Roviró
Manel Suñé Riera
Enric Vázquez Gómez
Jordi Victori Llobera
Josep Vilalta Vivet
Lluís Vilalta Vivet
Pere Vilarasa
Joan Vilaregut
Josep Vilaregut Garcia
Enric Figuerola
Ricard Folguerolas Mayral
Núria Freixenet Carrera
Vicenç Godayol Xicoy
Jaume Grau
Núria Güell Godayol
Eric Herrera
Ferran Isern Blasco
Eloi Llovera Freixenet
Neus Llobera Freixenet
Olga Llobera Freixenet
Oriol Marsó Anglada
Manel Marsó Fabregà
Andreu Martí
Aaron Molinari Vergés
Miquel Molist Pardines
Eduard Ortega Casals
Biel Quintana Folguerolas
Xavier Redorto
Biel Rial Isern
Jordi Riera
Núria Riera Ausió
Anna Riera Casal
Clara Rodríguez Font
Joan Rodríguez Riera
David Rodríguez Vila
Adrià Rosell Clota
Umbert Rosell Clota
Marc Rosell Vilamala
Pau Rosell Vilamala
Arnau Rotllan Cecilia
Toni Santana Ros
Jordi Sitges Vilaró
Alba Solé Ausió
Pau Solé Ausió
Jordi Soler Codina
Manel Suñé Riera
Marta Tafanell Rubio
Gerard Valls Suñé
Manel Valls Suñé
Montserrat Valls Suñé
Jordi Valls Vallbona
Lluís Vilalta Vivet
Joaquim Vilaregut Cardenal
Joaquim Vilaregut Casadevall
David Vilaregut Manzano
Lluís Badosa Tubau
Arnau Casadevall Serrat
Jaume Cornellas Torrents
Joan Creus Pladevall
Jordi Ferran Roma
Jordi Ferran Roure
Francesc Folguerolas Bassols
Arnau Guàrdia Estella
Joan Guàrdia Martínez
Jesús Herrera Carriquiel
Grau Martín Rodríguez
Joaquim Menció Pallàs
Josep Menció Vilaregut
Xavier Muntadas Icart
Quim Ordeix Molist
Adolf Pardo Valls
Nil Pladellorens Baños
Marcel Pujols Codina
Ramon Rial Carbonell
Arnau Riera Generó
Jan Riera Prats
Santi Riera Subirachs
Joan Rodríguez Font
Miquel Rodríguez Riera
Ernest Rodríguez Suñé
Xavier Rosell Ballús
Oriol Tafanell Silvestre
Biel Tañà Bai
Miquel Torelló Ripoll
Josep Torras Gallifa
Angel Vilalta Vivet
Pere Vilaregut Cavarons
Antoni Arjona
Salvador Canadell Casanovas
Roman Cirera Calavera
Joaquim Cirera Pérez
Pere Codina Molist
Joaquim Ferran Turza
Enric Figuerola
Ricard Folgueroles Rodríguez
Eloi Gonzàlez Carrera
Miguel Gonzàlez Carrera
Josep Lara
Ignasi López Fernández
Joan López García
Hipòlit Marsó
Aleix Mas Sthar
Josep Morera Godayol
Rafael Ramon
Ricard Reixach Comas
Enric Rello
Josep Sala
Pere Sala Gonzàlez
Manel Suñé Mallol
Julià Tort Alsina
Joan Vila Puigsech
David Vilaregut
Andreu Blai
Martí Blai
Josep Boixader Godayol
Josep Boixeda Tohà
Amadeu Brugués
Martina Camps Bas
Gil Casals Suñer
Pere Codina Molist
Mar Corrons Ortiz
Antoni Cotilla Sabatés
Pere Enguix Solé
Enric Figuerola
Ricard Folguerolas Mayral
Núria Freixenet Carrera
Vicenç Godayol Xicoy
Jaume Grau
Núria Güell Godayol
Eric Herrera
Ferran Isern Blasco
Eloi Llovera Freixenet
Neus Llobera Freixenet
Olga Llobera Freixenet
Oriol Marsó Anglada
Manel Marsó Fabregà
Andreu Martí
Aaron Molinari Vergés
Miquel Molist Pardines
Eduard Ortega Casals
Biel Quintana Folguerolas
Xavier Redorto
Biel Rial Isern
Jordi Riera
Núria Riera Ausió
Anna Riera Casal
Clara Rodríguez Font
Joan Rodríguez Riera
David Rodríguez Vila
Adrià Rosell Clota
Umbert Rosell Clota
Marc Rosell Vilamala
Pau Rosell Vilamala
Arnau Rotllan Cecilia
Toni Santana Ros
Jordi Sitges Vilaró
Alba Solé Ausió
Pau Solé Ausió
Jordi Soler Codina
Manel Suñé Riera
Marta Tafanell Rubio
Gerard Valls Suñé
Manel Valls Suñé
Montserrat Valls Suñé
Jordi Valls Vallbona
Lluís Vilalta Vivet
Joaquim Vilaregut Cardenal
Joaquim Vilaregut Casadevall
David Vilaregut Manzano
Jofre Bardolet Casadevall
Manel Marsó Fabregà
Santi Riera Subirachs
Josep Boixeda Casellas
Àngel Godayol Salvans
Joan López García
Manel Parra Godayol
Josep Reixach Espinàs
Joan Ramon Santisteve Arranz
Llorens Soler Codina
David Soler Fló
Julià Tort Alsina

Carla Aguilar
Mariona Aguilar Blancafort
Jordi Aguilar Company
Joel Aumatell Bosch
Marc Badosa Riera
Salvador Boixadé Palomera
Josep Boixader Godayol
Josep Boixeda Casellas
Biel Borràs
Marta Borrás Plans
Joaquim Cirera
Laura Cirera Pérez
Eduald Codina Puig
Joan Coll Bayés
Marc Company Aguilar
Idoia Cortina
Adelaida Costa
Sara de Paz
Francesc Erra
Irene Erra
Nuria Farrés
Miquel Forcada Plans
Hug Gimbert Collado
Sergi Godayol
Josep Godayol Salvans
Arnau Guàrdia Estrella
Caterina Guàrdia Estrella
Elisenda Guàrdia Estrella
Queralt Guàrdia Estrella
Jordi Johé
Miquel Malet Fernández
Lluís Malet Torrens
Aleix Malet Villena
Ramon Malet Villena
Xavier Martínez Menció
Jordi Mas
Josep Maria Molist Crosas
Carles Molist Pujol
Bernat Morató
Anna Parcerisas
Montse Reina Cordero
Irene Riera Parés
Laia Santisteve García
Adriana Sellabona Sisquellas
Anna Solà
Jordi Solà Masó
Marga Solà Oliveras
Abril Soler Boixeda
Cristina Sunyen Vilamala
Enric Tafanell Rubio
Marta Tafanell Rubio
Julià Tort Alsina
Arnau Vila Cortina
Jana Vilalta
Josep Vilalta Gallifa
Mariona Vilalta Moner
Ramón Vilalta Vivet
Clara Vilamala Soler
Pau Vilella Ropero


Les caramelles són una festa arrelada i estesa arreu de Catalunya i constitueixen un dels trets identitaris del costumari català.
Tot i la diversitat de detalls que s’hi observen, hi ha uns trets comuns que les defineixen:
Les caramelles són un cant de salutació primaveral fet per una colla de cantaires, pels carrers i places de pobles i ciutats, el matí de Pasqua Florida.
Els caramellaires van abillats de manera tradicional i festiva i solen anar acompanyats d’un grup instrumental; com a recompensa se’ls obsequia amb queviures o diners.
A Sant Julià de Vilatorta les caramelles s’originaren en el si de la Confraria del Roser, fundada al nostre poble el 1590 i segellada per la butlla fundacional datada el 23 de febrer de 1592, que es conserva a l’Arxiu de Vic. D’aleshores ençà, any rere any sense interrupció, s’ha anat practicant aquesta tradició i ha esdevingut una de les festes principals del nostre calendari.
A més de l’antiguitat, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta tenen unes característiques que les fan peculiars:
1. El cant dels goigs del Roser.
2. La indumentària.
3. Les composicions locals.
Els cantaires van abillats amb capa llarga, de color negre, barret de copalta i llaç català de color morat. Cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada amb una plaqueta que du l’estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrere.
La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i seguida per un grup de músics amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i llaç català. Completen el seguici infants amb vestit de festa que porten bastons tornejats, amb un pom de flors al cim i cintes de tots colors. Els cistellaires, amb faixa i barretina, van trucant totes les portes i recollint les aportacions dels vilatans. Un cistellaire porta la típica cistella de caramelles, ben guarnida, dalt d’una perxa amb corda i corriola per tal d’arribar a balcons i finestres.

El cant dels Goigs del Roser va ser l’origen i és encara avui dia el centre de la nostra festa.
El text dels Goigs, transmès per tradició oral, coincideix literalment amb els folis
113
i
114
del manuscrit 854, del segle XV, conservat a la
Biblioteca de Catalunya, que és el document més antic dels Goigs del Roser.
La tonada que es canta a Sant Julià és autòctona i té una estructura propera al primer mode medieval.
A Sant Julià, els Goigs del Roser es canten tot caminant de manera solemne i pausada, alternant entre dues fileres de caramellaires a banda i banda del carrer; després de cada estrofa el grup instrumental toca la tornada.
Aquesta triple alternança, entre els dos grups de caramellaires i l’orquestra, permet cantar els goigs per carrers i places gairebé sense interrupció i sense cansament per part de cantaires i músics.
En opinió d’etnòlegs com Valeri Serra i Boldú, Aureli Capmany i Joan Amades, el cant dels Goigs del Roser va ser l’origen del fenomen caramellaire a la Catalunya Vella i a la Catalunya Nord, d’ençà dels segles XVI i XVII.
Jacint Verdaguer en l’article ‘Lo cornamusaire’ explica com ell mateix ho havia practicat en la seva joventut.
Que sapiguem, aquesta pràctica s’ha conservat només a Sant Julià de Vilatorta.
I. Finals del segle XVI fins a mitjans del segle XIX
El cant dels Goigs del Roser per les masies i pels carrers del poble, va ser l’origen de les nostres caramelles des de la fundació de la Confraria del Roser, el 1590.
És molt probable que l’acompanyament instrumental anés a càrrec d’un flabiolaire amb tamborí i un cornamusaire que eren els músics que aleshores s’encarregaven de les ballades i celebracions, tant públiques com privades. D’això encara en guardaven memòria, a finals del s.XIX, el cornamusaire Josep Rodriguez i el flabiolaire Ventura Gili.
De ben segur que les corrandes també formaven part del repertori. El costum de cantar i ballar corrandes podria ser fins i tot anterior a les caramelles.
II. De mitjans del segle XIX fins al 1970
A mitjans segle XIX es comencen a introduir altres cants de caràcter més profà i divertit. Eren unes cançons amb estrofes calcades dels goigs religiosos però amb un contingut de festeig i sovint també irònic o grotesc. D’aquest fet en dóna testimoni Marià Aguiló el 1880, a Sant Julià.
Fou també en aquesta època que, amb l’impuls del moviment coral d’Anselm Clavé, es comencen a introduir també les peces corals a tres i quatre veus. A Sant Julià hi hagué dos orfeons: el del Centro i el del Bè negre. Això provocà que coexistissin dos tipus de caramelles: les del Roser, que sortien el diumenge de Pasqua al matí, i les “altres” caramelles, que sortien el dissabte de Glòria al captard. Els caramellaires solien ser les mateixes persones: el dissabte, amb faixa i barretina cantant peces corals i el diumenge, amb capa i barret de copa, cantant els Goigs del Roser. Els antics instruments, flabiol i cornamusa, es substituïren paulatinament per un grup format bàsicament per trompetes, fiscorn, trombó, clarinet, flautes, violins, contrabaix i acordió.
D’aquesta nova modalitat en conservem obres originals de Ramon Victori, de Manuel Suñé i Cervian i, més tard, de Manel Balasch i Manel Rodriguez. Entre els anys ’40 i ’70, del segle passat, hi hagué diversos grups de nois, i també de nois i noies, que s’organitzaven espontàniament per sortir a cantar caramelles, amb continuïtat molt desigual.
III. De l’any 1971 a l’actualitat
Entre els anys 1971-1975 es produí una revitalització de les caramelles. S’unificaren els dos tipus de colles en la manera que encara avui dia es practiquen: sortida el matí de Pasqua cantant els Goigs del Roser, corrandes i una peça de rigorosa estrena, composta expressament per a l’ocasió.
Aquestes peces solen ser sardanes, valsos o havaneres, a dues o tres veus amb acompanyament instrumental. La temàtica sol anar entorn de la celebració pasqual, l’esclat de la primavera i el goig del cant. Darrerament s’han dedicat a temes locals com El castell, Sant Llorenç, la font de la Riera o la figura del terrissaire, que temps ha fou l’ofici emblemàtic de Sant Julià. Els autors dels textos d’aquestes peces són: Josep Boixeda i Tohà, Anton Carrera i Busquets, Núria Dalmases i F. Xavier Pona. Els compositors són: Manel Balasch i Suñé, Manel Rodriguez i Suñé, Santi Riera i Subirachs, Manuel Suñé i Riera, Carles Cases, Oriol Tafanell i Silvestre i David Rodriguez i Vila (vegeu l’apartat Repertori).
Això obligà a establir un règim d’assaigs d’un cop a la setmana, des de novembre fins a la Pasqua. La direcció del cor ha anat a càrrec de Manel Rodriguez i Suñé i, d’ençà de 1984, de Manel Marsó i Fabregà.
El cant dels goigs, que en origen fou practicat arreu de les comarques de la Catalunya Vella i Catalunya Nord, va anar desapareixent del repertori caramellaire a partir dels darrers anys del segle XIX. Que sapiguem, Sant Julià de Vilatorta és l’únic lloc on s’ha conservat.
Les corrandes són cançons curtes, quartetes, que es canten sobre una mateixa tonada sobre temes festius, irònics o d'actualitat.
Una de les corrandes més típiques de Sant Julià de Vilatorta i que es canta cada any porta la següent lletra:
El que porta la cistella
es un noi molt eixerit,
per un petó de donzella
cantarà tota la nit.
Les caramelles són una festa arrelada i estesa arreu de Catalunya i constitueixen un dels trets identitaris del costumari català. Tot i la diversitat de detalls que s’hi observen, hi ha uns trets comuns que les defineixen:
A Sant Julià de Vilatorta les caramelles s’originaren en el si de la Confraria del Roser, fundada al nostre poble el 1590 i segellada per la butlla fundacional datada el 23 de febrer de 1592, que es conserva a l’Arxiu de Vic. D’aleshores ençà, any rere any sense interrupció, s’ha anat practicant aquesta tradició i ha esdevingut una de les festes principals del nostre calendari.
A més de l’antiguitat, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta tenen unes característiques que les fan peculiars:
1. El cant dels goigs del Roser.
2. La indumentària.
3. Les composicions locals.
Els cantaires van abillats amb capa llarga, de color negre, barret de copalta i llaç català de color morat. Cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada amb una plaqueta que du l’estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrere.
La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i seguida per un grup de músics amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i llaç català. Completen el seguici infants amb vestit de festa que porten bastons tornejats, amb un pom de flors al cim i cintes de tots colors. Els cistellaires, amb faixa i barretina, van trucant totes les portes i recollint les aportacions dels vilatans. Un cistellaire porta la típica cistella de caramelles, ben guarnida, dalt d’una perxa amb corda i corriola per tal d’arribar a balcons i finestres.

El cant dels Goigs del Roser va ser l’origen i és encara avui dia el centre de la nostra festa. El text dels Goigs, transmès per tradició oral, coincideix literalment amb els folis 113 i 114 del manuscrit 854, del segle XV, conservat a la Biblioteca de Catalunya, que és el document més antic dels Goigs del Roser.
La tonada que es canta a Sant Julià és autòctona i té una estructura propera al primer mode medieval. A Sant Julià, els Goigs del Roser es canten tot caminant de manera solemne i pausada, alternant entre dues fileres de caramellaires a banda i banda de carrer; després de cada estrofa el grup intrumental toca la tornada. Aquesta triple alternança, entre els dos grups de caramellaires i l’orquestra, permet cantar els goigs per carrers i places gairebé sense interrupció i sense cansament per part de cantaires i músics.
En opinió d’etnòlegs com Valeri Serra i Boldú, Aureli Capmany i Joan Amades, el cant dels Goigs del Roser va ser l’origen del fenomen caramellaire a la Catalunya Vella i a la Catalunya Nord, d’ençà dels segles XVI i XVII. Jacint Verdaguer en l’artícle ‘Lo cornamusaire’ explica com ell matieix ho havia practicat en la seva joventut.
Que sapiguem, aquesta pràctica s’ha conservat només a Sant Julià de Vilatorta.
Les corrandes son cançons curtes, quartetes, que es canten sobre una mateixa tonada sobre temes festius, irònics o d'actualitat. Una de les corrandes mes típiques de Sant Julià de Vilatorta i que es canta cada any porta la següent lletra :
El que porta la cistella
es un noi molt eixerit,
per un petó de donzella
cantarà tota la nit.
Pel que fa al repertori musical de les Caramelles del Roser, podem distingir tres èpoques:
El cant dels Goigs del Roser per les masies i pels carrers del poble, va ser l’origen de les nostres caramelles des de la fundació de la Confraria del Roser, el 1590.
És molt probable que l’acompanyament instrumental anés a càrrec d’un flabiolaire amb tamborí i un cornamusaire que eren els músics que aleshores s’encarregaven de les ballades i celebracions, tant públiques com privades. D’això encara en guardaven memòria, a finals del s.XIX, el cornamusaire Josep Rodriguez i el flabiolaire Ventura Gili.
De ben segur que les corrandes també formaven part del repertori. El costum de cantar i ballar corrandes podria ser fins i tot anterior a les caramelles.
A mitjans segle XIX es comencen a introduir altres cants de caràcter més profà i divertit. Eren unes cançons amb estrofes calcades dels goigs religiosos però amb un contingut de festeig i sovint també irònic o grotesc. D’aquest fet en dóna testimoni Marià Aguiló el 1880, a Sant Julià.
Fou també en aquesta època que, amb l’impuls del moviment coral d’Anselm Clavé, es comencen a introduir també les peces corals a tres i quatre veus. A Sant Julià hi hagué dos orfeons: el del Centro i el del Bè negre. Això provocà que coexistissin dos tipus de caramelles: les del Roser, que sortien el diumenge de Pasqua al matí, i les “altres” caramelles, que sortien el dissabte de Glòria al captard. Els caramellaires solien ser les mateixes persones: el dissabte, amb faixa i barretina cantant peces corals i el diumenge, amb capa i barret de copa, cantant els Goigs del Roser. Els antics instruments, flabiol i cornamusa, es substituïren paulatinament per un grup format bàsicament per trompetes, fiscorn, trombó, clarinet, flautes, violins, contrabaix i acordió.
D’aquesta nova modalitat en conservem obres originals de Ramon Victori, de Manuel Suñé i Cervian i, més tard, de Manel Balasch i Manel Rodriguez. Entre els anys ’40 i ’70, del segle passat, hi hagué diversos grups de nois, i també de nois i noies, que s’organitzaven espontàniament per sortir a cantar caramelles, amb continuïtat molt desigual.
Entre els anys 1971-1975 es produí una revitalització de les caramelles. S’unificaren els dos tipus de colles en la manera que encara avui dia es practiquen: sortida el matí de Pasqua cantant els Goigs del Roser, corrandes i una peça de rigorosa estrena, composta expressament per a l’ocasió.
Aquestes peces solen ser sardanes, valsos o havaneres, a dues o tres veus amb acompanyament instrumental. La temàtica sol anar entorn de la celebració pasqual, l’esclat de la primavera i el goig del cant. Darrerament s’han dedicat a temes locals com El castell, Sant Llorenç, la font de la Riera o la figura del terrissaire, que temps ha fou l’ofici emblemàtic de Sant Julià. Els autors dels textos d’aquestes peces són: Josep Boixeda i Tohà, Anton Carrera i Busquets, Núria Dalmases i F. Xavier Pona. Els compositors són: Manel Balasch i Suñé, Manel Rodriguez i Suñé, Santi Riera i Subirachs, Manuel Suñé i Riera, Carles Cases, Oriol Tafanell i Silvestre i David Rodriguez i Vila (vegeu l’apartat Repertori).
Això obligà a establir un règim d’assaigs d’un cop a la setmana, des de novembre fins a la Pasqua. La direcció del cor ha anat a càrrec de Manel Rodriguez i Suñé i, d’ençà de 1984, de Manel Marsó i Fabregà.
El cant dels goigs, que en origen fou practicat arreu de les comarques de la Catalunya Vella i Catalunya Nord, va anar desapareixent del repertori caramellaire a partir dels darrers anys del segle XIX. Que sapiguem, Sant Julià de Vilatorta és l’únic lloc on s’ha conservat.
I. Finals del segle XVI fins a mitjans del segle XIX
El cant dels Goigs del Roser per les masies i pels carrers del poble, va ser l’origen de les nostres caramelles des de la fundació de la Confraria del Roser, el 1590.
És molt probable que l’acompanyament instrumental anés a càrrec d’un flabiolaire amb tamborí i un cornamusaire que eren els músics que aleshores s’encarregaven de les ballades i celebracions, tant públiques com privades. D’això encara en guardaven memòria, a finals del s.XIX, el cornamusaire Josep Rodriguez i el flabiolaire Ventura Gili.
De ben segur que les corrandes també formaven part del repertori. El costum de cantar i ballar corrandes podria ser fins i tot anterior a les caramelles.
II. De mitjans del segle XIX fins al 1970
A mitjans segle XIX es comencen a introduir altres cants de caràcter més profà i divertit. Eren unes cançons amb estrofes calcades dels goigs religiosos però amb un contingut de festeig i sovint també irònic o grotesc. D’aquest fet en dóna testimoni Marià Aguiló el 1880, a Sant Julià.
Fou també en aquesta època que, amb l’impuls del moviment coral d’Anselm Clavé, es comencen a introduir també les peces corals a tres i quatre veus. A Sant Julià hi hagué dos orfeons: el del Centro i el del Bè negre. Això provocà que coexistissin dos tipus de caramelles: les del Roser, que sortien el diumenge de Pasqua al matí, i les “altres” caramelles, que sortien el dissabte de Glòria al captard. Els caramellaires solien ser les mateixes persones: el dissabte, amb faixa i barretina cantant peces corals i el diumenge, amb capa i barret de copa, cantant els Goigs del Roser. Els antics instruments, flabiol i cornamusa, es substituïren paulatinament per un grup format bàsicament per trompetes, fiscorn, trombó, clarinet, flautes, violins, contrabaix i acordió.
D’aquesta nova modalitat en conservem obres originals de Ramon Victori, de Manuel Suñé i Cervian i, més tard, de Manel Balasch i Manel Rodriguez. Entre els anys ’40 i ’70, del segle passat, hi hagué diversos grups de nois, i també de nois i noies, que s’organitzaven espontàniament per sortir a cantar caramelles, amb continuïtat molt desigual.
III. De l’any 1971 a l’actualitat
Entre els anys 1971-1975 es produí una revitalització de les caramelles. S’unificaren els dos tipus de colles en la manera que encara avui dia es practiquen: sortida el matí de Pasqua cantant els Goigs del Roser, corrandes i una peça de rigorosa estrena, composta expressament per a l’ocasió.
Aquestes peces solen ser sardanes, valsos o havaneres, a dues o tres veus amb acompanyament instrumental. La temàtica sol anar entorn de la celebració pasqual, l’esclat de la primavera i el goig del cant. Darrerament s’han dedicat a temes locals com El castell, Sant Llorenç, la font de la Riera o la figura del terrissaire, que temps ha fou l’ofici emblemàtic de Sant Julià. Els autors dels textos d’aquestes peces són: Josep Boixeda i Tohà, Anton Carrera i Busquets, Núria Dalmases i F. Xavier Pona. Els compositors són: Manel Balasch i Suñé, Manel Rodriguez i Suñé, Santi Riera i Subirachs, Manuel Suñé i Riera, Carles Cases, Oriol Tafanell i Silvestre i David Rodriguez i Vila (vegeu l’apartat Repertori).
Això obligà a establir un règim d’assaigs d’un cop a la setmana, des de novembre fins a la Pasqua. La direcció del cor ha anat a càrrec de Manel Rodriguez i Suñé i, d’ençà de 1984, de Manel Marsó i Fabregà.
El cant dels goigs, que en origen fou practicat arreu de les comarques de la Catalunya Vella i Catalunya Nord, va anar desapareixent del repertori caramellaire a partir dels darrers anys del segle XIX. Que sapiguem, Sant Julià de Vilatorta és l’únic lloc on s’ha conservat.



El dia 12 d’abril de 2016, el Govern ha concedit la Creu de Sant Jordi a la Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta per promoure la memòria i l’activitat d’una festa osonenca que, com a valuosa expressió de la música tradicional, es remunta al 1590.
L’any 1990, en complir-se el IV centenari de les nostres Caramelles del Roser ho vam celebrar amb tot un seguit d’actes culturals, es va erigir un monument amb una gran talla de pedra a la plaça de l’ajuntament i es va editar el llibre “Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta”.
L’any 2015, en la commemoració dels seus 400 anys, la Generalitat de Catalunya va atorgar a les Caramelles del Roser eldistintiu d’Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional.

07-04-2021
Sant Julià no renuncia a les caramelles
12-04-2020
Les caramelles, des d'un altaveu
09-04-2020
Sant Julià cantarà caramelles des dels balcons
03-03-2020
Cancel·lada la cantada de Caramelles a Sant Julià de Vilatorta
05-05-2014
Sant Julià aprova concedir la Insígnia d’Or al musicòleg i caramellaire Santi Riera
27-04-2014
Sant Julià, bressol de caramellaires
19-04-2014
Temps de caramelles
27-04-2011
Les caramelles de Sant Julià
23-04-2011
Les Caramelles del Roser de Sant Julià, a l'homenatge al Japó davant la Sagrada Família
12-04-2010
Mig miler de caramellaires participen a la 33a Trobada de Sant Julià
03-04-2003
Caramelles tot l’any

12-06-2023
"Fet a mida"
La Casa de les Caramelles
10-04-2023
Sant Julià estrena la Casa de les Caramelles
13-04-2022
"La Tramoia"
Caramelles de Santa Eulàlia de Riuprimer i de Sant Julià de Vilatorta
![]()
29-04-2024
Una nova Pasqua Florida per a les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta
07-04-2023
Sant Julià de Vilatorta celebra la Pasqua Florida amb les Caramelles del Roser
03-04-2023
Sant Julià de Vilatorta inaugura la Casa de les Caramelles del Roser
01-04-2021
Sant Julià de Vilatorta cantarà caramelles a so de cobla
17-03-2019
Les Caramelles del Roser tornen a Sant Julià aquest diumenge per celebrar la Pasqua
17-03-2015
Les Caramelles del Roser de Sant Julià, element festiu patrimonial d'interès nacional

04-04-2023
Sant Julià es prepara per les Caramelles
26-04-2022
"En Imatges"
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta 2022
21-04-2022
"De Tot i +"
Entrevista a la Cris Suñen sobre l'Aplec caramellaire de Sant Julià 2022
04-04-2018
Tornen les Caramelles del Roser i de Vic

01-04-2021
Presentació de la Casa de les Caramelles
12-04-2020
Els vilatortins i vilatortines van participar en les Caramelles del Roser 2020
22-09-2015
Acte de lliurament del material dels 425 anys de les Caramelles
02-07-2015
Les Caramelles del Roser actuen al Palau de la Música Catalana
22-04-2015
425 anys Caramelles del Roser
![]()
04-04-2023
Caramelles, la banda sonora de la Setmana Santa
12-04-2019
Caramelles: ahir i avui
![]()
Xarxanet
27-01-2023
Les caramelles estan vives: sempre treballem per incorporar gent jove
El Ter
17-04-2021
Els Goigs del Roser es tornen a sentir a les caramelles de Sant Julià de Vilatorta
Descobrir
21-04-2019
Les Caramelles del Roser
Mes Osona
03-04-2018
Quatre segles de Caramelles del Roser a Sant Julià de Vilatorta
El Punt Avui
01-04-2016
Uns 200 caramellaires, al 39è Aplec de Sant Julià de Vilatorta
El Periódico ("Gent corrent")
14-04-2015
Santi Riera: "La música és essencial per formar la sensibilitat"
Vilaweb
17-03-2015
Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta declarades element festiu patrimonial d'interès nacional
Aldia.cat (Europapress)
17-03-2015
Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta declarades element festiu patrimonial d'interès nacional
Agència Catalana de Notícies
17-03-2015
Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta declarades element festiu patrimonial d'interès nacional
Gencat.cat (Sala de Premsa)
17-03-2015
El Govern acorda declarar Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta com a element festiu patrimonial d'interès nacional
SES Mogazine
02-12-2010
Les Caramelles del Roser fan història
L' Associació Caramelles del Roser volem expressar el nostre agraïment a totes les persones particulars, entitats, establiments i institucions que, d'una manera o altra, han fet possible la continuïtat de la nostra activitat al cap dels anys, amb una especial menció a l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta pel seu suport institucional, logístic i econòmic.
Volem agraïr en concret als establiments del poble que ens acullen durant el passant de caramelles i ens preparen un refrigeri per agafar forces: són can Cuca (bar Catalunya), can Fil i el Frànkfurt Sant Julià, que no fallen mai, any rere any. Igualment i molt notable, a la pastisseria Crosandra, qui ens ofereix l'espectacular mona de xocolata i la mona de pa de pessic que sortegem per Pasqua i per l'Aplec.
Aquest any 2024 hem comptat també amb el donatiu de la Farmàcia Comas, amb el qual hem pogut finançar els nous bordons per a les caramelles infantils, que també han estat possibles gràcies a la col·laboració de Pintures Solà, que els ha pintat desinteressadament amb un resultat espectacular. Els bordons infantils els havia portat la canalla que acompanyava les caramelles en el passat, i ara fa dos anys se'ns va acudir recuperar-los per a les Caramelles Infantils durant el tram de passant que compartim a la Pasqua, i també al concert de l'Aplec. Aquest any, finalment, hem fet el pas d'encarregar vint bordons nous amb el propòsit que els puguin lluïr tots els infants. Els nous bordons tenen el mateix disseny de tornejat que els bordons que porten els caramellaires adults que encapçalen cadascuna de les fileres -que són els bordons més antics que tenim-, i estan decorats amb pa d'or i tenyits amb el seu color característic, enlloc de pintats, de forma que s'hi poden veure les vetes de la fusta.

I no volem acabar sense agraïr també totes les persones que aporteu el vostre donatiu durant els passants de caramelles, i a les que sempre teniu les portes de casa vostra obertes amb alguna cosa per picar i bon un raig de vi dolç!