Avui ha tingut lloc l'acte de comiat d'en Joan Guàrdia en el qual diverses persones en nom propi i de les entitats Caramelles del Roser, Vilatorta per la Independència i Coral Brusquina han llegit textos en el seu record. Aquest és l'escrit que li ha dedicat l'Anton Carrera:
"En Joan va viure segons els seus principis, amb sintonía total amb allò que pensava, fidel a les seves idees. ¿Què més se li pot demanar a una persona? Participava activament en els actes col·lectius i tenia un esperit crític envers la realitat que l’envoltava. Volia un món millor del que tenim i el volia per a tothom. Coneixia el límit de les seves possibilitats i no s’avergonyia en reconèixer-ho públicament. La sinceritat era, al meu modest entendre, la seva qualitat més destacable.
En les converses que vaig tenir amb en Joan, i que recordaré sempre més com un exemple de comunicació eficaç, se’m manifestava de forma imprevisible, la qual cosa m’obligava estar permanentment a l’aguait. A vegades s’atansava manyagament i sense pressa, d’altres irrompia amb tanta desmesura que em situava al límit de les meves possibilitats de resposta. Totes dues maneres de fer em fascinaven. Posats a triar, però, jo preferia la seva actitud més extremosa.
En Joan sabia, per experiència pròpia, com n’és de complexa la condició humana: No només pels aspectes biològics o genètics, sinó també per la càrrega d’emocions, de subjectivitat i d’imaginació que el fet de viure comporta.
Cantar a les Caramelles del Roser fou, per a ell, l’acompliment d’un desig que des de sempre volia realitzar. Aquest fet, per a en Joan imprescindible, el reconciliava amb el món, amb la vida que li va pertocar viure.
Gràcies, Joan, per la teva humanitat i per la teva veu de baix inoblidable! Gràcies, Joan, per la teva amistat!"