Ahir 21 de desembre, a la matinada, ens va deixar l'Anton Carrera, poeta i pintor vilatortí molt conegut i estimat a Sant Julià de Vilatorta. Les Caramelles del Roser sentim molt especialment aquesta pèrdua sobtada per la important participació que l'Anton ha tingut en la nostra entitat. L'Anton és autor de de la lletra de 21 de les 50 caramelles del nostre repertori, i assistia puntualment a totes les nostres actuacions, sortides i actes de germanor. Solia acudir també als darrers assaigs abans de Pasqua per sentir com sonava la nova peça, especialment quan n'havia escrit la lletra. Llavors, amb la seva inherent vocació de mestre, ens regalava el comentari sobre el significat i la intenció de les seves paraules -sovint paraules que portavem mesos cantant sense saber-ne ben bé el significat!-.
És molt difícil escriure per a algú com l'Anton, mestre de la paraula. Amb el seu permís tàcit, ens atrevirem a manllevar alguns dels seus versos sense necessitat de rebuscar en la teva extensa obra, ja que els caramellaires tenim la sort de portar-los dins del cor, on no ocupen prestatgeries ni gigabites.
Al poema que has deixat per al calendari vilatortí de 2024, hi dius "Esclaus del temps, tots els humans sofrim l'extrema crueltat de caducar", fent palesos el teu profund respecte i acceptació del fet de la mort. Com dius a "La cançó del bell indret", molts et recordarem "vivint a poc a poc" en les teves passejades pels volts de Sant Julià amb el teu germà Miquel i el teu cosí Pere, i en les tertúlies a la teva taula rodona de can Cuca; i sabem que has "mort sense pressa", i que ho has sabut encaixar amb esportivitat malgrat segur que no haguessis rebutjat estar un temps més entre nosaltres.
També re-aprofitem els teus versos que l'enyorat Josep Fiter va pronunciar en motiu de la pèrdua d'en Sant Riera "Hem tingut mirament per la terra dels avis, per aquells que van ser molt abans que cap altres habitants d'aquest lloc on som ara nosaltres; els seus fets ens han fet mes humils i més savis", i et diem que poques persones ens hauran fet més savis del que tu ens has fet.
Has marxat, però ens has deixat feina: la teva vintidosena caramella. En aquesta lletra reivindiques l'estrena de noves caramelles, aquell "d'any en any, un nou afany" que ja ens ressonava de "Bordó florit"; i ara ho rebles "¿Què fariem si no fossin les estrenes de cada any?" Doncs aquesta anirà per a tu, la nostra "Raó de ser".